París
Actualitzat a les
00:45 h
13/10/2008
Els 15 països de la zona euro s'han reunit aquest diumenge a París per intentar donar una imatge d'unitat davant l'actual situació de crisi financera i establir una estratègia comuna per fer-hi front. L'Europa de l'euro segueix el pas marcat pel Regne Unit i es conjuren per evitar cap fallida bancària. Cada país conserva la capacitat de concretar en el seu territori les actuacions i es donen tres dies per decidir quants diners hi destinen. La refinançament bancari tindrà caràcter temporal, fins a final de 2009, i el retorn es farà en condicions de mercat. El missatge de Sarkozy ha estat clar: "no serà un regal als bancs".
Els 15 països que conformen l'Europa de l'euro no tindran un pla de salvament conjunt, però es comprometen a coordinar els seus plans nacionals. La declaració final de la cimera s'inspira en el pla de rescat ideat abans per Gordon Brown. L'objectiu és clar:
no deixar que cap banc europeu s'enfonsi i augmentar els préstecs interbancaris. Per donar confiança als bancs i que es deixin diners entre sí, els governs europeus estan disposats a donar-los garanties i a canviar actius de mala qualitat per obligacions d'Estat.
Les garanties públiques per operacions de refinançament bancari, però, seran
temporals. La data límit es fixa en el 31 de desembre de 2009. Així ho ha anunciat el president francès i de torn de la Unió Europea, Nicolas Sarkozy, qui ha ressaltat que les entitats hauran de retornar aquestes ajudes en condicions de mercat i ha insistit que "
no es tracta de fer un regal als bancs sinó de permetre'ls funcionar".
Els països de l'euro
no han quantificat quant costarà aquesta intervenció. Cada Estat decidirà la xifra que hi destina en consonància amb les necessitats del seu territori i la concretarà abans de la reunió de caps d'estat de la Unió Europea prevista per dimecres.
Espanya no comprarà accions als bancs
El president espanyol,
José Luis Rodríguez, s'ha mostrat satisfet perquè tots els països de l'eurozona caminin "per fi en una mateixa direcció" amb aquesta acció que ha qualificat de "coordinada, unànime i forta". La convocatòria de la cimera extraordinària va ser una decisió de Sarkozy a proposta del president del govern espanyol després d'una trobada divendres a la capital de França.
De forma global, un dels recursos acordats serà que els governs comprin accions dels bancs. Però, això, a Espanya, el president Zapatero ja s'ha encarregat de descartar-ho. Ara bé, la mesura que sí que ha anunciat Zapatero és el compromís de
garantir els deutes que adquireixi la banca espanyola a partir d'ara.
Zapatero ha
justificat l'opció de protegir la banca assegurant que "d'això en depèn la salut i el futur de les nostres empreses, l'ocupació, el futur i els estalvis dels ciutadans. Zapatero ha afegit que cal "recuperar la confiança" perquè funcioni l'economia i ha insistit que això només és possible si els Estats hi posen tots els seus mitjans.
El president també ha anunciat que
aquest mateix dilluns trucarà al cap de l'oposició, Mariano Rajoy, per fixar de "manera definitiva una trobada per tractar el camí a seguir per Espanya en aquesta matèria".
L'FMI, satisfet amb l'estratègia europea
El
Fons Monetari Internacional, que assumeix el pla del G7 per afrontar la crisi econòmica, ha vist amb bons ulls les mesures acordades pels líders de la zona euro. El president de l'FMI, Dominique Strauss-Kahn, s'ha mostrat confiat que les decisions preses en les ultimes setmanes faran redreçar la situació. Això, si, ha recordat que una vegada passada la crisi financera no caldrà oblidar-se de la crisi energètica i alimentaria que encara viuen molts països.
Londres, un model a tenir en compte
El primer ministre britànic ha estat el primer a arribar al Palau de l'Elisi i reconèixer que la crisi financera ha començat als Estats Units però que calen solucions globals perquè cap país se'n sortirà sol. Gordon Brown ha explicat al president de torn de la Unió Europea el seu pla per tornar la confiança als mercats que consisteix, entre altres mesures, a
nacionalitzar parcialment els principals bancs del país i prendre'n el control. El govern britànic també injectarà liquiditat al sistema financer i garantirà els préstecs entre els bancs.
Gordon Brown no s'ha quedat a la reunió dels líders de l'eurozona ja que el regne Unit no ha adoptat l'euro com a moneda comú. Ha abandonat l'Elisi després de ser saludat pels seus homòlegs de l'eurogrup, reunits de forma extraordinària en una
cita sense precedents ja que mai abans fins ara les reunions de l'eurogrup s'havien desenvolupat al més alt nivell, és a dir ajuntant els caps d'estat i de govern dels països membres. Normalment hi assisteixen els titulars dels ministeris d'Economia.