Londres

El Regne Unit, França i Alemanya comencen a rescatar els seus bancs

Actualitzat a les 21:12 h   13/10/2008

En una operació sense precedents en la història britànica, el govern del Regne Unit ha anunciat aquest dilluns que recapitalitzarà els principals bancs del país: el HBOS, el Royal Bank of Scotland (RBS), i el Lloyds TBS, amb una injecció de 37.000 milions de lliures, uns 47.000 milions d'euros. A Alemanya, la coalició governamental també ha passat de les paraules als fets i ha aprovat un paquet de 500.000 milions d'euros en ajudes per rescatar la banca nacional. França ha fet el mateix i ha anunciat una injecció de 360.000 milions d'euros per afrontar la situació financera.

El Royal ja ha acceptat l'ajuda del govern per incrementar la seva liquiditat en 25.000 milions d'euros, i el HBOS i el Lloyds rebran més de 21.000 milions d'euros entre tots dos. D'altra banda, el Barclays finalment recorrerà als seus accionistes per ampliar el capital en més de 8.000 milions d'euros.

La injecció de capital donarà a l'executiu de Gordon Brown poder de decisió en la banca nacional en forma d'accions. De fet, l'Estat assumiria el 70% dels títols del HBOS, el major subministrador d'hipoteques del país, i es quedaria el 50% del Royal Bank of Scotland.

Alemanya fa una nacionalització parcial de la banca

La coalició governamental d'Alemanya ha consensuat el paquet d'ajudes per al rescat de la banca nacional que preveu una inversió que arribarà als 500.000 milions d'euros. Aquest és el programa d'ajuda més important que engega Berlín des de la Segona Guerra Mundial. Uns 400.000 milions es destinaran a garantir els crèdits interbancaris i altres 80.000 aniran a ajudes directes a les entitats. El govern alemany no ha precisat quina destinació tindran els 20.000 milions d'euros restants.

La cancellera alemanya Angela Merkel ha qualificat el pla "de la primera pedra" d'un nou ordre en els mercats financers que ha de perseguir "protegir els ciutadans i no els interessos dels banquers". L'objectiu de les mesures és "estabilitzar el sistema financer", però caldran també accions a nivell internacional com una millora en els sistemes de control dels mercats i augmentar el paper del Fons Monetari Internacional (FMI) en el control de les operacions bancàries, ha afegit la dirigent alemanya.

El pla preveu la concessió per part de l'Estat de garanties als crèdits interbancaris, així com l'adquisició de paquets accionarials de la banca privada, la qual cosa s'interpreta com una nacionalització parcial. A canvi de les ajudes, els bancs hauran de comprometre's a fer una gestió empresarial "sòlida i prudent". El paquet de mesures ha de ser ratificat al llarg de la setmana per les cambres parlamentàries en procediment d'urgència.

França ajudarà els bancs i garantirà els préstecs amb 360.000 milions d'euros

França ha seguit els passos d'Alemanya i el Regne Unit. En un Consell de Ministres extraordinari, l'executiu de Nicolas Sarkozy ha aprovat un pla per fer front a la situació econòmica. L'Elisi ha posat damunt la taula 360.000 milions d'euros. D'aquests, 320.000 serviran per garantir els préstecs interbancaris. La resta, 40.000 milions, són un coixí d'ajuda als bancs. Amb aquests diners, l'Estat podria entrar en el capital de les entitats amb problemes i evitar que facin fallida. El govern es quedarà amb les accions dels bancs i, un cop la situació millori, les tornarà a vendre sempre que el seu valor al mercat sigui el mateix que el preu de compra.

Nicolas Sarkozy ha deixat molt clar que aquesta injecció de capital no tindrà cap cost per als contribuents. El president francès ha fet una crida a la calma i ha assegurat que "no deixarà que cap banc arribi a la fallida. Amb aquestes mesures, esperem poder posar fi a la crisi de confiança i evitar als francesos el cost desorbitat que tindria una crisi del sistema bancari. No serien els bancs els més afectats, serien els francesos, els seus estalvis i els seus llocs de treball", ha assegurat Nicolas Sarkozy.

Els 15 estats que comparteixen l'euro com a moneda es van comprometre a no deixar que cap banc faci fallida injectant el capital necessari, però cada país pot decidir quants diners hi destinarà. També van acordar garantir els préstecs entre entitats en el mercat interbancari fins a finals del 2009.